A l’escola conscient Terra col·laborem estretament amb els pares i mares dels nostres alumnes. De fet, aspirem que tots ells estiguin desperts i visquin de forma conscient, de manera que hi hagi coherència entre allò que els infants reben a casa i el que experimenten a l’escola. Per aconseguir-ho, els animem al fet que es (trans)formin amb nosaltres, podent així honorar amb els principis del següent decàleg:
1. L’educació és responsabilitats dels pares i mares. Ells són els seus principals referents, guies, gurús, coachs i mentors per aprendre a viure sàviament. L’escola és el complement perfecte per al seu desenvolupament òptim.
2. L’única forma d’educar es mitjançant l’exemple. Els nostres fills i filles es nodreixen de qui som, del que fem i del que diem, així com de l’energia que desprenem quan interactuem amb ells.
3. Emancipa’t emocionalment dels teus pares. Si no estem veritablement en pau amb els nostres pares, tendim a tractar els nostres fills de la mateixa manera com vam ser tractats durant la nostra infantesa.
4. Practica la paternitat conscient. Despertar vol dir que comprenem que els nostres fills/es en realitat són miralls que reflecteixen les nostres llums i ombres i en què projectem el que portem a dins.
5. El millor que pots fer tu pel teu fill/a és ser feliç. Quan estem bé amb nosaltres mateixos ens podem relacionar amb els nostres fills/es de forma conscient, prenent en cada moment l’actitud més convenient per a ells.
6. Anteposa les seves necessitats a les teves. Ser un pare conscient consisteix a deixar el nostre ego de banda, podent així empatitzar amb les necessitats dels nostres fills/es en comptes de pretendre que ells s’adaptin a les nostres necessitats.
7. Mantingues les seves emocions. Per més en desacord que puguem estar amb certes conductes i actituds infantils, és fonamental aprendre a no pertorbar-nos nosaltres mateixos cada vegada que es deixen portar per les seves emocions.
8. Acompanya’l amb amor. La nostra funció més important és acompanyar-los emocionalment durant tot el seu procés evolutiu, trobant la força per estimar-los quan menys ho mereixin, ja que és quan més ho necessiten.
9. Parla-li amb respecte. Evidentment, hem de posar límits als nostres fills; això sí, hem de procurar posar-los-hi sense agressivitat ni violència. Més que res perquè tard o d’hora recollim allò que sembrem.
10. Deixa’l seguir el seu propi camí. En comptes de condicionar els nostres fills per veure la vida d’una manera determinada –la nostra–, els hem de fer preguntes perquè descobreixin per si mateixos la seva pròpia.
11. Relaxa’t: els pares perfectes no existeixen. Fem el que fem, la veritat és que els nostres fills hauran d’afrontar-se als seus propis traumes. Centrem-nos, doncs, a convertir-nos en el canvi que volem veure-hi.
